| ![]() ![]() ![]() ![]() SIBILER, verbe intrans. Étymol. et Hist. 1. 1819 pathol. râle sibilant (Laennec, Auscult., t. 2, p. 4) ; 2. a) 1832 sibilant « qui siffle » (Hugo, N.-D. Paris, p. 507) ; b) 1943 sibiler (La Varende, loc. cit.). Empr. au lat.sibilare « siffler; produire un sifflement » (de sibilus « sifflement »), v. aussi siffler. |