| SABORDER, verbe trans. Étymol. et Hist. 1. Mar. a) 1831 trans. (Will.); b) 1945 pronom. (Procès Pétain, loc. cit.); 2. a) 1946 saborder son journal (Abellio, Pacifiques, p. 280); b) 1958 « ruiner » (Beauvoir, loc. cit.). Dér. de sabord*; dés. -er. |
Accueil