| PLANAIRE, subst. fém. Étymol. et Hist. 1803 (Boiste). Empr. au lat. sc. planaria (1776 (O. F. Müller, d'apr. Orbigny, Dict.) du lat. planus «plat, uni, égal». |
| PLANAIRE, subst. fém. Étymol. et Hist. 1803 (Boiste). Empr. au lat. sc. planaria (1776 (O. F. Müller, d'apr. Orbigny, Dict.) du lat. planus «plat, uni, égal». |