| ![]() ![]() ![]() ![]() ENVINÉ, ÉE, adj. Étymol. et Hist. 1. Ca 1508 « où il y a du vin » (J. Fossetier, Chroniques margar., ms. Brux. 10512, VIII, IV, 23 ds Gdf.); 2. 1701 techn. « qui a pris l'odeur du vin » (Fur.). Dér. de vin*; préf. en-*; suff. -é*. |
| ![]() ![]() ![]() ![]() ENVINÉ, ÉE, adj. Étymol. et Hist. 1. Ca 1508 « où il y a du vin » (J. Fossetier, Chroniques margar., ms. Brux. 10512, VIII, IV, 23 ds Gdf.); 2. 1701 techn. « qui a pris l'odeur du vin » (Fur.). Dér. de vin*; préf. en-*; suff. -é*. |