| ![]() ![]() ![]() ![]() CONTREMANDER, verbe trans. Étymol. et Hist. [Ca 1176 (Chrétien de Troyes, Cligès, éd. W. Foerster, 1966, leçon du ms. Bibl. Nat. fr. 1374 : Fu contremandez li messages)]; ca 1190 (Renart, éd. M. Roques, XI, 12584). Composé de contre-* et de mander*. |