xiiie s.-xive s. adj. (Chron. de Fr., ms. Berne 590, f° 48a ds Gdf. Compl.); 1315 (Lettre ds Rec. gén. des anc. lois fr., éd. Isambert, t.3, p.113). Empr. au lat. médiév. papalis «id.» (ca 1138 ds Latham), dér. de papa «pape».