A. Subst. 1495 (Jean de Vignay, Mir. hist., 4e vol., f° 47a ds Gdf. Compl.).
B. Adj. 1840 (Ac. Compl. 1842). Empr. au gr. tardif μονοθελη̃ται subst. masc. plur. de μόνος «seul, unique» et θελητής «qui veut».
B. Adj. 1840 (Ac. Compl. 1842). Empr. au gr. tardif μονοθελη̃ται subst. masc. plur. de μόνος «seul, unique» et θελητής «qui veut».