A. Subst. 1829 «personne atteinte de monomanie» (Boiste).
B. Adj. 1831 «atteint de monomanie» (Balzac, Peau chagr., p.259). Dér. de monomanie*; suff. -mane2 *.
B. Adj. 1831 «atteint de monomanie» (Balzac, Peau chagr., p.259). Dér. de monomanie*; suff. -mane2 *.