| EXCORIER, verbe trans. Étymol. et Hist. [Ca 1370 ds Sigurs, p. 60]; xvies. (Jard. de santé I, 136 ds Gdf. Compl.). Empr. au b. lat. excoriare « écorcher la peau » (ex et corium « peau », v. cuir). |
| EXCORIER, verbe trans. Étymol. et Hist. [Ca 1370 ds Sigurs, p. 60]; xvies. (Jard. de santé I, 136 ds Gdf. Compl.). Empr. au b. lat. excoriare « écorcher la peau » (ex et corium « peau », v. cuir). |