| BOUDINER, verbe trans. 1reattest. 1838 (Ac. Compl. 1842); dér. de boudin*; étymol 2, dés. -er. − [budine]. − Fréq. abs. littér. : 2. |
| BOUDINER, verbe trans. 1reattest. 1838 (Ac. Compl. 1842); dér. de boudin*; étymol 2, dés. -er. − [budine]. − Fréq. abs. littér. : 2. |