|
Caracolement, subst. masc.attest. 1877 (A. Daudet, Le Nabab, p. 65); de caracoler, suff. -ment1*. − Fréq. abs. littér. : 1.
|
|
Caracolement, subst. masc.attest. 1877 (A. Daudet, Le Nabab, p. 65); de caracoler, suff. -ment1*. − Fréq. abs. littér. : 1.
|