BRINDELLEsubstantif féminin[GDC : brindelle ; FEW (I, 529a) : *brinos]Menue branche. (synonyme brindole) Remarque : RAOUL DE PRESLES ds Vox rom. 6, 1941-1942, 175 (brindelles, var. brindoles). Cf. TLF IV, 971b : brindille (brindelle, XVIe s.).